dijous, 31 de gener del 2013

TEMA 6 Combustibles fòssils

6.1 Els combustibles fòssils
Els combustibles fòssils, són substàncies riques en energia que s'han format a partir de plantes i microorganismes enterrats sota capes de sediments durant milers d'anys. El petroli, el carbó i el gas s'anomenen combustibles fòssils perquè el seu ritme de producció és molt lent comparat amb la vida humana. Això vol dir que els combustibles fòssils que consumim es van produir fa milers d'anys. Els Combustibles fòssils formen part de les fonts d'energia que anomenem no renovables. Les previsions actuals de consum d'aquest tipus d'energia fan pensar que les reserves de combustibles fòssils són limitades en el temps i s'exhauriran si no en disminueix el consum.





6.2 Conseqüències de l'ús dels combustibles fòssils
L'ús de combustibles fòssils és la principal causa d'emissió de gasos contaminants a l'atmosfera i el responsable directe de l'augment de diòxid de carboni [CO2], que provoca l'augment de l'escalfament de l planeta. El petroli, el carbó i el gas natural, proporcionen la major part de l'energia que mou la moderna societat industrial.

6.3 Què és el petroli?
El petroli és una barreja d'hidrocarburs, composts formats per hidrogen i carboni. Aquesta mescla d'hidrocarburs apareix generalment associada a grans dipòsits de gas natural, en jaciments tancats durant milers d'anys sota terra, coberts pels estrats superiors de l'escorça terrestre. El petroli és un recurs natural no renovable, matèria primera de nombrosos materials i productes i, com a combustible fòssil, la principal font d'energia primària al món.
Com s’extreu?
Un cop es localitza un jaciment de petroli es fa un pou perforant la superfície per arribar a la bossa del subsòl on està el petroli. Sovint la pressió de la bossa de gas associada fa que el petroli surti de manera natural a través del pou. Llavors mitjançant unes canalitzacions anomenades oleoductes és condueix el petroli fins emmagatzemar-lo. Durant la vida del jaciment, la pressió descendirà i serà necessari usar altres tècniques per a l'extracció del petroli. Aquestes tècniques inclouen l'extracció mitjançant bombes, la injecció d'aigua o la injecció de gas, entre altres.
Com es transporta?
Es transporta mitjançant vaixells petroliers. Són vaixells de gran capacitat adaptats i equipats amb grans dipòsits especials per aquest tipus de transport.
Com es transforma?
Els components químics del petroli se separen i s’obtenen per destil·lació mitjançant un procés de refineria.
Què es fa amb el petroli?
A partir del tractament químic i del refinament del petroli s’obtenen diferents productes, entre altres: propà i butà, gasolina, querosè, gasoli, fueloil, olis lubricants, asfalts, carbó de coc, etc.
El petroli té una important indústria associada. Les principals reserves de petroli del món es troben al Golf Pèrsic. Però els principals països consumidors són els Estats Units i la Unió Europea. A més a més dels països asiàtics com Xina i Japó. En aquesta industria hi ha tres nivells: a) Hi ha països que tenen importants reserves, b) n’hi ha que disposen de la millor tecnologia per extreue’n, i c) n’hi ha que tenen tecnologia per tractar-lo i refinar-lo. Els EUA complirien amb els tres nivells i a més a més és el principal consumidor del món. En aquest cas a més a més de produir-ne, extreure’l i refinar-lo, també necessiten més quantitat i la importen d’altres països. El cas del Regne d’Espanya s’adiu amb el desenvolupament de la tecnologia d’extracció i del refinament.

Països exportadors de petroli

Països importadors de petroli


Països productors de petroli


Reserves mundials de petroli




6. 4 Què és el gas natural?
El gas natural és una font d’energia fòssil. Una barreja d’hidrocarburs. Es pot obtenir directament sense transformació.
Com s’obté?
S’ha format durant milions d’anys per descomposició anaeròbica (sense oxigen) de restes orgàniques dipositades al fons del mar o d’un llac. Amb el temps aquesta matèria orgànica barrejada amb el fang queda enterrada sobre nombroses capes de sediments. La pressió, la temperatura, i l’absència d’aire l’alteren químicament fins a convertir-se en gas. Sovint una bossa de gas natural està associada a un jaciment de petroli (líquid).

Com s’extreu?
En un jaciment, el gas, menys pesat, ocupa la part superior de la cavitat, el petroli la part intermèdia i a la part baixa trobem normalment aigua salada. Mitjançant una sonda instal·lada en una estructura metàl·lica en forma de torre s’accedeix a la bossa de gas, es determina la seva composició química i la pressió del gas i, si definitivament es considera que el jaciment serà rendible, el pou es posa en explotació.

Com es transporta?
Des que és extret fins que arriba als llocs on es consumeix, el gas natural fa un llarg viatge en el qual a penes experimenta transformacions. Els gasoductes, els vaixells metaners, els camions cisterna o les xarxes de distribució són alguns dels elements que formen part del sistema de transport i distribució del gas natural. El gas que arriba per camions s'emmagatzema a plantes satèl·lit, que envien el gas natural a la xarxa local a mesura que aquest es demana.

Com es transforma?
A través d’un procés químic de liquació el gas es fa líquid per poder-lo transportar millor, en dipòsits adaptats. Després torna a ser regasificat per poder-lo introduir a la xarxa de canalitzacions de gas i ser consumit per la societat com a producte energètic. També es pot sotmetre a una selecció d’hidrocarburs per obtenir gasolina, gas propà o butà.
Què es fa amb el gas natural?
Es fa servir en aplicacions industrials (mat. Prima), combustible pel transport i domèstica (calefacció, foc de cuina, escalfar aigua, etc,). També com a combustible a les centrals tèrmiques, pera conseguir electricitat; etc.
A nivell domèstic el gas natural és econòmica i energèticament més eficient que els electrodomèstics i les calefaccions d'electricitat. A més, es pot combinar amb energia solar per tal de disminuir les emissions de diòxid de carboni, monòxid de carboni i altres contaminants atmosfèrics causants de l'efecte hivernacle i nocius per la salut humana.

Producció de gas natural al món









dijous, 24 de gener del 2013

TEMA 5


5.1 Què és l’energia?
La capacitat d'un recurs natural per realitzar un treball. L’energia no es crea ni es destrueix, es transforma.

Tipus o formes d’energia
Hidràulica: la que produeix l'aigua.
Química: la tenen totes les substàncies. Els aliments o la benzina tenen energia química.
Solar: la que produeix el sol.
Cinètica (del moviment): tots els cossos en moviment produeixen energia. Quan més de pressa va un cos, més energia cinètica és capaç de produir.
Lluminosa: la que produeix la llum.
Eòlica: la produïda per el vent.
Tèrmica: la que produeix el calor.
Sonora: és la que produeix el so.
Maremotriu: la que produeixen les onades de la mar.
Elèctrica: és l’energia del corrent elèctric.
Nuclear: s'obté a partir d'una reacció nuclear que pateix un el nucli atòmic d'un element al modificar-se -la base d'aquesta energia és l'urani.

5.2 Què és una font d’energia? 
Una font d’energia és aquella substància o cos que és capaç de proporcionar energia.


Poden ser substàncies sòlides, líquides o gasoses, de les quals podem obtenir treball útil. N’hi ha de dos tipus: Renovables i no renovables.
Són recursos energètics: la radiació solar, la fusta, el carbó, el petroli, el gas natural, l’urani, els salts d’aigua...


Explotació forestal
Central hidroelèctrica














  • Els recursos renovables s’obtenen i s’utilitzen sense esgotar-se. Per exemple la radiació solar, el vent (energia eòlica), l’aigua (energia hidràulica), la biomassa o el calor intern de la Terra.
  • Els recursos no renovables són aquells recursos naturals que utilitzem per aconseguir energia i que poden esgotar-se. Per exemple el petroli, el carbó, o el gas natural.

Cal dir però que un recurs natural renovable, es pot esgotar si l’utilitzem en més quantitat de la que la natura és capaç de reemplaçar. Aquest és el cas de la fusta. En el cas que s’utilitzes més fusta de la que la natura fos capaç de reemplaçar, la fusta passaria a ser un recurs no renovable.

Quan es construeixen grans preses hidroelèctriques, sovint és necessari inundar grans zones de boscos i es canvien les característiques geogràfiques d’un ecosistema d’una manera artificial. És necessari que la utilització d’un recurs natural es faci de manera sostenible.


És un concepte econòmic, social i ecològic que relaciona les societats i el medi ambient. Una societat sostenible és aquella s’organitza i planejar com pot satisfer les seves necessitats, al mateix temps que manté la biodiversitat i els ecosistemes naturals, perquè puguin satisfer les necessitats de les societats futures. La sostenibilitat afecta, des del barri fins al planeta sencer.

5.3 La sostenibilitat i l’explotació dels recursos energètics:
Utilitzar un recurs energètic de manera sostenible vol dir que el puguem utilitzar transformar-lo en energia, i obtenir així treball útil, sense fer malbé el medi ambient i sense comprometre la qualitat de vida futura d’un ecosistema o de la gent.

L’energia nuclear s’aconsegueix a partir de l’urani un recurs natural renovable. Podríem considerar que aquest tipus d’energia és renovable perquè no és provable que l’urani s’esgoti. En canvi els riscos de salut i de seguretat, que tenen les centrals nuclears, i els residus que produeixen (existeix el risc de contaminació del medi ambient), fan pensar que aquesta manera de aconseguir energia no és prou sostenible.
La energia de la biomassa i RSU és renovable, barata, relativament neta i necessita tecnologies poc complexes. S’obté apartir d’elements forestals (llenya, fusta o rebuigs de fusta), deixalles agrícoles (palla), deixalles animals (excrements procedents de granges) i escombraries (paper, cartró, restes d'aliments). Qualsevol ésser viu, o les seues restes contitueixen una font potencial d'energia que es pot alliberar i utilitzar directament, o després d'un tractament previ.


Molí de vent
Molí d'aigua


Molí de vent













divendres, 1 de juny del 2012

Avaluació Inicial Unitat 1

dimecres, 30 de maig del 2012

TEMA 1


Introducció
La geografia es la ciència que estudia la superfície terrestre i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es produeixen. Aquesta ciència es divideix en geografia física, quan el que s’estudia és el medi físic i els aspectes naturals d’aquest com ara la geomorfologia, la climatologia, la hidrologia, etc.; i en geografia humana quan estudia les relacions de l’ésser humà amb el seu entorn, com el modifica, com l’organitza, etc.

El concepte de Regió en geografia és basa en la síntesi de la regió natural i la humana, considera l’home com a part de la natura i un agent determinant del paisatge. Afegeix al seu anàlisi elements culturals i històrics.
La geografia política estudia com l’home s’organitza en l’espai i les característiques dels estats (fronteres, capitalitat, estructura polític-administrativa, sistema electoral, etc.), així com les relacions internacionals.

1. Diferència entre «País», «Estat» i «Nació»
Els termes país, estat i nació estan relacionats i sovint es sobreposen i es confonen:

Què entenem per Nació?
Una nació és una comunitat d’individus amb diferents vincles, bàsicament culturals i d'estructura econòmica, amb una història comuna, que donen a aquesta comunitat una fesomia pròpia i diferenciada; i que tenen com voluntat última constituir-se en estat.

Què entenem per País?
Un país és un territori delimitat per característiques naturals o paisagístiques; culturals com ara el territori d'un poble o d'una nació; o bé polítiques les de l’estat.

Què entenem per Estat?
Un estat és una unitat política sobirana. N’hi ha de varis tipus, ja que un estat pot pertànyer a una entitat política superior. Aquest és el cas dels estats federats.

  • País fa referència a una àrea geogràfica
  • Nació fa referència a un grup humà
  • Estat és una estructura política

La ciutat capital
La capital és la principal ciutat d’un estat o d’un país. Allà es troba la seu del poder polític i l’administració (ministeris o conselleries, parlaments, etc.).

Exemple: El Cas del Regne de Bèlgica i de la seva capital Brussel·les
El Regne de Bèlgica, és un estat sobirà de la Unió Europea, estructurat federalment amb tres regions. Al nort  Flandes, al centre Brusel·les-capital, i al sud Valònia. El país està format per dos nacions: Flandes, on es parla el flamenc (llengua neerlandesa) i Valònia, on es parla francès. A l’est de Valònia, fent frontera amb Alemanya, hi ha una comunitat que parla alemany.


                     Estat / País                    Tres Regions          Dues Nacions / Dos Països

La ciutat de Brussel·les és la capital de l’estat de Bèlgica, també és la capital de la Regió de Brussel·les-Capital, i també ho és de la nació Flamenca. Bèlgica és membre de la Unió Europea i en ella estan les seus de la Comissió Europea, el Consell Europeu i el Parlament Europeu, així doncs també es pot considerar capital administrativa de la UE.

2. Els Continents i els seus països
Els continents són grans àrees geogràfiques del planeta, separades per importants límits geogràfics. Existeixen varies idees de continent i també varis models. N’hi ha qui diu que Europa i Àsia són continents diferents i també hi ha qui diu que en formen un de sol anomenat Euràsia. També hi ha qui diferència Amèrica en dos continents el del nord i el del sud. Altres pensen que el pol sud o l’Antàrtida és un continent per si sol i altres pensen que no. El criteri que farem servir és aquell que parla de cinc continents que són: Europa, Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania.

2.1 Europa
Cal evitar la confusió entre Europa continent i la Unió Europea, ja que no tots els països del continent europeu formen part de la UE. Aquest és el cas de Moldavia, Ucraïna, Georgia, Noruega, i altres.
Superficie: 10.180.000 km2
Poblacio: 727.000.000 hab
Densitat: 70 hab / Km2
Estats: 50



2.2. Àsia
Malgrat que es pot considerar Europa la part més occidental del Continent Asiàtic, políticament són considerats dos continents diferents. Ara bé, no és incorrecte parlar del continent Euroasiàtic considerant els dos territoris com un de sol.
Superfície: 44.579.000
Població: 3.879.000.000 hab
Densitat: 89 hab / km2
Estats: 47
2.3. Àfrica
Àfrica està unida al continent asiàtic a través de l’Istme de Suez, l’actual canal separa els dos continents.
Superfície: 30.221.532 m2
Població: 1.000.010.000. hab
Densitat: 30,51 hab / km2
Estats: 53
2.4. Amèrica
Amèrica és un sol continent però hi ha que considera que són dos, el del Nord i el del Sud, separats per l’Istme de Panamà, situat a l’anomenada Amèrica central, i per on hi passa l’actual canal del mateix nom.
Superfície: 42.044.000 km2
Població: 910.717.000 hab
Densitat: 21 hab / km2
2.5. Oceania
Segons l'Organització de les Nacions Unides (ONU), Oceania està formada per quatre grans àrees: Australàsia, (Australia i Nova Zelanda); Melanèsia, (illes a l'est de Nova Guinea), Micronèsia; i Polinèsia. Alguns països, sobre tot d'influències anglosaxona consideren que Austràlia és un continent o illa-continent, per si sola, i anomenen «Illes del Pacífic» al que altres consideren la resta d'Oceania.
Superfície: 9.008.458 km2
Població: 32.000.000 hab
Densitat: 3,5 hab / km2
Estats: 14

dimarts, 29 de maig del 2012

TEMA 2

La Població

Introducció
Què és la demografia?

La demografia estudia de manera dinàmica com canvien en l’espai i el temps les poblacions humanes. El seu estudi es base en tres conceptes: naixement (natalitat), les morts (mortalitat) i les migracions. L’estadística és una eina bàsica per la demografia.

1. La Població
Actualment la població humana de la terra supera els 7.000 milions de persones. La totalitat de persones que habiten el món, un país, una ciutat... s’anomena població absoluta. Per saber si aquests països, ciutats, etc. tenen més o menys espai per viure em de saber la densitat de la població o població relativa. Això és la relació entre el nombre d’habitants i l’espai que ocupen:
Població absoluta dividit per l’extensió del lloc (país, ciutat, etc.), en Km2

Per exemple: Àfrica té una població absoluta de 944 milions de persones, i la seva superfície és de 30.249.096 km2. Per tant la seva densitat o població relativa és de: 31,2 hab per Km2.

1.1. El cens i les formes de comptar la població
La població es pot comptar diferents maneres. Existeixen els mètodes indirectes o estimatius com el consum d’electricitat o d’aigua; i també a través de mètodes directes com el padró municipal o el cens, etc.
El cens és una llista de tots els habitants d’un país. En el cens es diu, on viuen, quina feina fan, quines edats tenen, els habitants, i moltes altres dades. Tots els països fan els seus censos, i el trameten a la ONU, i així sabem el nombre d’habitants del món. El padró municipal és una llista de tots els habitants d’una localitat en una data concreta.
La utilitat del cens o del padró rau en disposar de les dades sobre la població, per tal d’elaborar pressupostos, és a dir, saber quants diners caldran per satisfer les necessitats de la gent que habita un país o un municipi (serveis socials, polítiques demogràfiques, mercats, obres públiques...)

2. Indicadors d’anàlisi demogràfic


  • Taxes de Natalitat (TN) i de Mortalitat (TM)
  • Creixement natural o vegetatiu
  • Saldo migratori

La taxa de natalitat és la quantitat de persones que neixen vives durant un any per cada mil habitants. La taxa de mortalitat és el nombre de persones que han mort en un lloc durant un any, per cada mil habitants.

TN:= Nascuts en un any / habitants x 1000
TM = Morts en un any / habitatns x 1000

El creixement natural o vegetatiu és la diferència entre la TN i la TM. Quan un país el nombre de naixements iguala les morts, parlem de creixement zero. Si el nombre de defuncions supera el dels naixements parlem de creixement negatiu, i a la inversa de positiu.
El saldo migratori depèn de la migració. La migració és el desplaçament de persones d’un lloc a un altre per viure i trobar feina. Des del punt de vista del que s’en va, parlem d’emigrants, des del punt de vista del país on arriba és un immigrant.
Taxa de creixement migratori (TCM):

TCM =  Nombre d’immigrants – Nombre d’emigrants / nombre habitants x 1000

Exemple: Dades sobre la població de Catalunya l’any 2010:
Habitants: 7.512.618            
Naixements: 84.015            TN: 84015 / 7512618 x 1000 = 11,18
Morts: 58.760                       TM: 58760 / 7512618 x 1000= 7,8
Immigrants: 124.490           TCM: 124490 - 14000 / 7512618 x 1000= 14,7
Emigrants: 14.000

3. Dinàmica de la població i models demogràfics
La dinàmica de la població és l’evolució de la població durant un temps determinat, Segons l’ONU, es considera que el ritme de creixement de la població actual perpetua la pobresa, per això vol limitar aquest creixement. Existeixen dos models demogràfics un dels països rics on la taxa de mortalitat i de natalitat gairebé és la mateixa i per tant tenen un creixement de la població moderat; i el model dels països pobres on les taxes de naixements són molt elevades i el creixement de la població és molt elevat.


Model dels països rics
Model dels països pobres
Nivell de vida acceptable
Taxa de Natalitat baixa
    Retard edat del matrimoni
      Dificultats dels joves per feina i casa
      Limitació voluntaria del nombre de fills
      Mètodes anticonceptius
Taxa de natalitat alta
        Les dones es casen joves
        Poc us dels anticonceptius
        Fill es una força de treball
        Analfabetisme




Recurs:
Idescat (institut d’estadística de Catalunya): http://www.idescat.cat/