Primeres invasions bàrbares (segles IV - V)

La van protagonitzar sueus, http://ca.wikipedia.org/wiki/V%C3%A0ndals, alans, http://ca.wikipedia.org/wiki/Burgundis, ostrogots i visigots. L’empemta dels huns va fer desplaçar a alans i Ostrogots, i això va provocar un seguit de pressions i desplaçaments que van provocar que els visigots demanessin assil a l’Imperi Romà, a canvi de la seva col•laboració, en la defensa de les fronteres imperials. Això va provocar un afecte crida que va fer que altres pobles germànics adoptessin la mateixa solució. L’assentament de les tribus germàniques a les fronteres de l’Imperi va provocar una serie de conflictes que es van solucionar amb la firma d’un foedus (contracte que permetia l’establiment germànic dins les fronteres de l’imperi amb la condició de no efectuar saquejos). A principis del segle V, un conflicte entre Honori i el seu primer ministre Estilicó, va fer que Alaric cap dels visigots aprofités la debilitat de l’Imperi per saquejar Roma. El seu successor mitjançant un altre foedus va adquirir territori a l’Aquitània on es van establir els visigots, aquest cop ja dins de l’interior de l’Imperi. L’any 434, els pobles germànics salven l’imperi d'Atila rei dels huns. Els ostrogots firmen un foedus establint-se a Pannonia. Zenó emperador de l’Imperi Romà d’Orient pacta amb Teodoric rei dels ostrogots perquè s’estableixin a Itàlia, en el cor de l’imperi occidental. Allà funden un regne. Sueus, vandals i alans, saquegen la Gàl•lia i passen a Hispània. Llavors els vàndals els únics que van aprendre a navegar van passar al nord d’Àfrica on es van establir.