Avaluació Inicial Unitat 1

TEMA 1

Introducció
La geografia es la ciència que estudia la superfície terrestre i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es produeixen. Aquesta ciència es divideix en geografia física, quan el que s’estudia és el medi físic i els aspectes naturals d’aquest com ara la geomorfologia, la climatologia, la hidrologia, etc.; i en geografia humana quan estudia les relacions de l’ésser humà amb el seu entorn, com el modifica, com l’organitza, etc.

El concepte de Regió en geografia és basa en la síntesi de la regió natural i la humana, considera l’home com a part de la natura i un agent determinant del paisatge. Afegeix al seu anàlisi elements culturals i històrics.
La geografia política estudia com l’home s’organitza en l’espai i les característiques dels estats (fronteres, capitalitat, estructura polític-administrativa, sistema electoral, etc.), així com les relacions internacionals.

1. Diferència entre «País», «Estat» i «Nació»

Els termes país, estat i nació estan relacionats i sovint es sobreposen i es confonen:

Què entenem per Nació?

Una nació és una comunitat d’individus amb diferents vincles, bàsicament culturals i d'estructura econòmica, amb una història comuna, que donen a aquesta comunitat una fesomia pròpia i diferenciada; i que tenen com voluntat última constituir-se en estat.

Què entenem per País?

Un país és un territori delimitat per característiques naturals o paisagístiques; culturals com ara el territori d'un poble o d'una nació; o bé polítiques les de l’estat.

Què entenem per Estat?

Un estat és una unitat política sobirana. N’hi ha de varis tipus, ja que un estat pot pertànyer a una entitat política superior. Aquest és el cas dels estats federats.

• País fa referència a una àrea geogràfica
• Nació fa referència a un grup humà
• Estat és una estructura política

La ciutat capital

La capital és la principal ciutat d’un estat o d’un país. Allà es troba la seu del poder polític i l’administració (ministeris o conselleries, parlaments, etc.).

Exemple: El Cas del Regne de Bèlgica i de la seva capital Brussel·les

El Regne de Bèlgica, és un estat sobirà de la Unió Europea, estructurat federalment amb tres regions. Al nort  Flandes, al centre Brusel·les-capital, i al sud Valònia. El país està format per dos nacions: Flandes, on es parla el flamenc (llengua neerlandesa) i Valònia, on es parla francès. A l’est de Valònia, fent frontera amb Alemanya, hi ha una comunitat que parla alemany.

                     Estat / País                    Tres Regions          Dues Nacions / Dos Països

La ciutat de Brussel·les és la capital de l’estat de Bèlgica, també és la capital de la Regió de Brussel·les-Capital, i també ho és de la nació Flamenca. Bèlgica és membre de la Unió Europea i en ella estan les seus de la Comissió Europea, el Consell Europeu i el Parlament Europeu, així doncs també es pot considerar capital administrativa de la UE.

2. Els Continents i els seus països

Els continents són grans àrees geogràfiques del planeta, separades per importants límits geogràfics. Existeixen varies idees de continent i també varis models. N’hi ha qui diu que Europa i Àsia són continents diferents i també hi ha qui diu que en formen un de sol anomenat Euràsia. També hi ha qui diferència Amèrica en dos continents el del nord i el del sud. Altres pensen que el pol sud o l’Antàrtida és un continent per si sol i altres pensen que no. El criteri que farem servir és aquell que parla de cinc continents que són: Europa, Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania.

2.1 Europa

Cal evitar la confusió entre Europa continent i la Unió Europea, ja que no tots els països del continent europeu formen part de la UE. Aquest és el cas de Moldavia, Ucraïna, Georgia, Noruega, i altres.
Superficie: 10.180.000 km2
Poblacio: 727.000.000 hab
Densitat: 70 hab / Km2
Estats: 50

2.2. Àsia

Malgrat que es pot considerar Europa la part més occidental del Continent Asiàtic, políticament són considerats dos continents diferents. Ara bé, no és incorrecte parlar del continent Euroasiàtic considerant els dos territoris com un de sol.
Superfície: 44.579.000

Població: 3.879.000.000 hab

Densitat: 89 hab / km2

Estats: 47

2.3. Àfrica

Àfrica està unida al continent asiàtic a través de l’Istme de Suez, l’actual canal separa els dos continents.
Superfície: 30.221.532 m2
Població: 1.000.010.000. hab
Densitat: 30,51 hab / km2

Estats: 53

2.4. Amèrica

Amèrica és un sol continent però hi ha que considera que són dos, el del Nord i el del Sud, separats per l’Istme de Panamà, situat a l’anomenada Amèrica central, i per on hi passa l’actual canal del mateix nom.
Superfície: 42.044.000 km2

Població: 910.717.000 hab

Densitat: 21 hab / km2

2.5. Oceania
Segons l'Organització de les Nacions Unides (ONU), Oceania està formada per quatre grans àrees: Australàsia, (Australia i Nova Zelanda); Melanèsia, (illes a l'est de Nova Guinea), Micronèsia; i Polinèsia. Alguns països, sobre tot d'influències anglosaxona consideren que Austràlia és un continent o illa-continent, per si sola, i anomenen «Illes del Pacífic» al que altres consideren la resta d'Oceania.
Superfície: 9.008.458 km2
Població: 32.000.000 hab
Densitat: 3,5 hab / km2
Estats: 14

TEMA 2

La Població

Introducció
Què és la demografia?

La demografia estudia de manera dinàmica com canvien en l’espai i el temps les poblacions humanes. El seu estudi es base en tres conceptes: naixement (natalitat), les morts (mortalitat) i les migracions. L’estadística és una eina bàsica per la demografia.

1. La Població

Actualment la població humana de la terra supera els 7.000 milions de persones. La totalitat de persones que habiten el món, un país, una ciutat... s’anomena població absoluta. Per saber si aquests països, ciutats, etc. tenen més o menys espai per viure em de saber la densitat de la població o població relativa. Això és la relació entre el nombre d’habitants i l’espai que ocupen:

Població absoluta dividit per l’extensió del lloc (país, ciutat, etc.), en Km2

Per exemple: Àfrica té una població absoluta de 944 milions de persones, i la seva superfície és de 30.249.096 km2. Per tant la seva densitat o població relativa és de: 31,2 hab per Km2.

1.1. El cens i les formes de comptar la població
La població es pot comptar diferents maneres. Existeixen els mètodes indirectes o estimatius com el consum d’electricitat o d’aigua; i també a través de mètodes directes com el padró municipal o el cens, etc.
El cens és una llista de tots els habitants d’un país. En el cens es diu, on viuen, quina feina fan, quines edats tenen, els habitants, i moltes altres dades. Tots els països fan els seus censos, i el trameten a la ONU, i així sabem el nombre d’habitants del món. El padró municipal és una llista de tots els habitants d’una localitat en una data concreta.
La utilitat del cens o del padró rau en disposar de les dades sobre la població, per tal d’elaborar pressupostos, és a dir, saber quants diners caldran per satisfer les necessitats de la gent que habita un país o un municipi (serveis socials, polítiques demogràfiques, mercats, obres públiques...)

2. Indicadors d’anàlisi demogràfic

• Taxes de Natalitat (TN) i de Mortalitat (TM)
• Creixement natural o vegetatiu
• Saldo migratori

La taxa de natalitat és la quantitat de persones que neixen vives durant un any per cada mil habitants. La taxa de mortalitat és el nombre de persones que han mort en un lloc durant un any, per cada mil habitants.

TN:= Nascuts en un any / habitants x 1000

TM = Morts en un any / habitatns x 1000

El creixement natural o vegetatiu és la diferència entre la TN i la TM. Quan un país el nombre de naixements iguala les morts, parlem de creixement zero. Si el nombre de defuncions supera el dels naixements parlem de creixement negatiu, i a la inversa de positiu.

El saldo migratori depèn de la migració. La migració és el desplaçament de persones d’un lloc a un altre per viure i trobar feina. Des del punt de vista del que s’en va, parlem d’emigrants, des del punt de vista del país on arriba és un immigrant.

Taxa de creixement migratori (TCM):

TCM =  Nombre d’immigrants – Nombre d’emigrants / nombre habitants x 1000

Exemple: Dades sobre la població de Catalunya l’any 2010:

Habitants: 7.512.618            
Naixements: 84.015            TN: 84015 / 7512618 x 1000 = 11,18
Morts: 58.760                       TM: 58760 / 7512618 x 1000= 7,8
Immigrants: 124.490           TCM: 124490 - 14000 / 7512618 x 1000= 14,7
Emigrants: 14.000

3. Dinàmica de la població i models demogràfics

La dinàmica de la població és l’evolució de la població durant un temps determinat, Segons l’ONU, es considera que el ritme de creixement de la població actual perpetua la pobresa, per això vol limitar aquest creixement. Existeixen dos models demogràfics un dels països rics on la taxa de mortalitat i de natalitat gairebé és la mateixa i per tant tenen un creixement de la població moderat; i el model dels països pobres on les taxes de naixements són molt elevades i el creixement de la població és molt elevat.

Model dels països rics	Model dels països pobres
Nivell de vida acceptable Taxa de Natalitat baixa     Retard edat del matrimoni       Dificultats dels joves per feina i casa       Limitació voluntaria del nombre de fills       Mètodes anticonceptius	Taxa de natalitat alta         Les dones es casen joves         Poc us dels anticonceptius         Fill es una força de treball         Analfabetisme

Recurs:
Idescat (institut d’estadística de Catalunya): http://www.idescat.cat/

TEMA 3

Estructura de la Població

Introducció
L’estructura de la població ens informa sobre la quantitat d’homes i dones, i quines edats tenen en un territori i un any concret. La millor eïna per representar l’estructura de la població, és la piràmide de població.

1. Piràmide de població
Consisteix en una representació gràfica on a la dreta hi ha la quantitat d’homes i a l’esquerra la quantitat de dones. Els separa en un eix vertical on les edats es representen en grups de cinc en cinc.

Si la piràmide descriu una societat jove la base serà molt ampla i la part alta estreta. Aquest tipus de societat es correspon a països pobres, amb taxes de natalitat altes i esperança de vida reduïda (piràmide progressiva).

Si la piràmide te una forma de pera, descriu una societat que s’envelleix, on les taxes de natalitat s’han reduït i l’esperança de vida més gran. Es correspon a països rics i desenvolupats (piràmide regressiva).

Si la piràmide te forma de campana, és perquè tots els trams d’edat mantenen una uniformitat exceptuant la part alta que es correspon amb la gent de més edat. La piràmide estancada descriu una societat que esta a mig camí de país pobre (p. progressiva) i del país desenvolupat (p. regressiva), per tant reflecteix un país en vies de desenvolupament.

2. Com es fa una piràmide de població
En primer lloc hem de consultar en un cens quants homes i quantes dones viuen en el territori que volem representar, tenint en compte l’edat (de 0 a 4 anys; de 5 a 9 anys...el darrer grup serà el de 75 a 80 anys i en aquest grup s’inclouran totes les persones per damunt d’aquesta edat). Elaborem una taula amb les dades. Apartats: Edat; Total Pob, Homes, Dones, % Homes, % Dones. El percentatge s’estableix a partir d’aquesta fórmula:

Percentatge de cada grup= Població de cada grup X 100 /  Població Total (d’homes o de dones)

Un cop tenim el percentatge de cada grup procedim a reflectir-ho en una gràfica. Ens cal un paper milimetrat. Dibuixem dos eixos de coordenades separades per un espai. A la dreta homes i a l’esquerra dones. L’espai central aniran les franges d’edat (0 a 4, 5 a 9.... 75 a 80). Cal marcar en l’eix d’abcisses distàncies iguals amb els nombres absoluts de la població o els percentatges, començant des de 0 pel centre.

Exemple: 
2.1 Recursos:
Els censos donen informació sobre la població d’un lloc, la seva consulta proporciona les dades suficients per elaborar una piràmide de població.
Recursos [en línia]:

http://www.indexmundi.com/es/
http://www.idescat.cat/

3. Com es comenta una piràmide de població

a) Cal que ens fixem en la forma de la piràmide: La forma de triangle correspon a  un país poc desenvolupat (amb majoria de població jove. Estructura progressiva). La forma de campana correspon a un país en víes de desenvolupament (amb l’estructura de la població estancada). Quan la base de la piràmide es fa estreta, es correspon a un país desenvolupat (de població envellida o regressiva).
b) Analitzar la forma de la piràmide: responen les següents preguntes:
—És simètrica o no? comprovar si hi ha el mateix nombre d’homes que de dones en cada franja d’edat.
— Existeixen entrans? Els entrants indiquen un excés de defunsions, un descens de la natalitat o be reflecteixen emigració. 
— Existeixen sortints? Els sortints són indicadors d’increment de naixements o d’immigracions.
És molt important senyalar a quins grups d’edat es produeixen aquestes variacions i relacionar-los en anys concrets.

c) Explicar la raó d’aquestes variacions (entrants i sortints) en la piràmide, i el nivell de desenvolupament que te el país segons al forma global de la piràmide.

TEMA 4

Població a Catalunya, Espanya i el Món

1. El Món
La població muncial


2. Estructura i Dinàmica de la població a Catalunya, Espanya

Població 2011	Absoluta	Relativa (densitat)
Espanya	46.754.784	92,52 hab / Km2
Catalunya	7.539.618	234,5 hab / Km2

2.1. Evolució de població espanyola 

A la gràfica es pot apreciar com la població a Espanya ha seguit un creixement regular i sostingut fins al segle XX, moment en què creix ostensiblement. Aquest canvi cal relacionar-ho amb la reducció de la mortalitat alhora que es manté una natalitat elevada, arribant el seu punt màxim entre el ‘60 - ‘70 del segle XX. Després la natalitat es va estabilitzar i a principis del XXI va tornar a registrar un cert increment. El descens de la taxa de mortalitat fins al 1936 cal atribuir-ho a les millores en la higiene. Entre 1936 - 1939 la guerra civil i la postguerra fins l’any 1950 es va aturar el creixement de la població, que va tornar a crèixer gràcies al desenvolupament econòmic entre 1960 - 1980. A partir de 1973 la taxa de natalitat va disminuir fins que es va igualar pràcticament a la taxa de mortalitat a finals del segle XX.

2.2. Estructura de la població a Espanya i Catalunya

Piràmide de població d’Espanya 2010    

             

Piràmide de població de Catalunya 2008

 

Catalunya com Espanya tenen les característiques pròpies de les poblacionsque viuen una transició cap a l’envelliment. Per tant una estructura de població pròpia dels països desenvolupats.

Prova Unitat 1

Control Unitat 4

Quiz UT-4

Les Terceres Invasions bàrbares (segles VI - VII)

Llombars i àvars són els darrers pobles germànics que migrarien cap a l’occident d’Europa. Varen formar regnes pocs consistents però que exercir molta violència per les seves activitats de saqueig.

Les Segones Invasions bàrbares (segle V – VI)

Va ser el torn dels francs, alamans i bàvars. Els Francs de Clodoveu van fundar un regne a la Gal·lia convertint-se en la primera potència d’occident, i desplaçant als visigots a la Península Ibèrica, on establiren un regne amb capital a Toledo. Els francs va incorporar als burgundis i als bàvars. Es van convertir al catolicisme i van firmar un pacte amb Bizanci (l’Imperi Romà d’Orient).

Mentre per una altra banda els angles i els saxons envairien Britania.

Primeres invasions bàrbares (segles IV - V)

La van protagonitzar sueus, http://ca.wikipedia.org/wiki/V%C3%A0ndals, alans, http://ca.wikipedia.org/wiki/Burgundis, ostrogots i visigots. L’empemta dels huns va fer desplaçar a alans i Ostrogots, i això va provocar un seguit de pressions i desplaçaments que van provocar que els visigots demanessin assil a l’Imperi Romà, a canvi de la seva col•laboració, en la defensa de les fronteres imperials. Això va provocar un afecte crida que va fer que altres pobles germànics adoptessin la mateixa solució. L’assentament de les tribus germàniques a les fronteres de l’Imperi va provocar una serie de conflictes que es van solucionar amb la firma d’un foedus (contracte que permetia l’establiment germànic dins les fronteres de l’imperi amb la condició de no efectuar saquejos). A principis del segle V, un conflicte entre Honori i el seu primer ministre Estilicó, va fer que Alaric cap dels visigots aprofités la debilitat de l’Imperi per saquejar Roma. El seu successor mitjançant un altre foedus va adquirir territori a l’Aquitània on es van establir els visigots, aquest cop ja dins de l’interior de l’Imperi. L’any 434, els pobles germànics salven l’imperi d'Atila rei dels huns. Els ostrogots firmen un foedus establint-se a Pannonia. Zenó emperador de l’Imperi Romà d’Orient pacta amb Teodoric rei dels ostrogots perquè s’estableixin a Itàlia, en el cor de l’imperi occidental. Allà funden un regne. Sueus, vandals i alans, saquegen la Gàl•lia i passen a Hispània. Llavors els vàndals els únics que van aprendre a navegar van passar al nord d’Àfrica on es van establir.

Introducció Unitat 4

Les invasions bàrbares

Van haver tres onades d’invasions: La primera els pobles germànics penetren mitjançant aliances o pactes de foedus a l’Interior de les fronteres de l’Imperi fins que acaben establint-se a tot el territori, acabant amb l’administració imperial. La segona onada va ser menys traumàtica però va consolidar l’establiment dels germànics dins de l’antic Imperi Romà d’Orient i va acabar amb els últims reductes de l’Imperi. La tercera bàsicament van afegir inseguretat en els territoris poc defensats i poc estructurats administrativament.

Avaluació inicial Unitat 4